Entrevista a Aloma.

ALOMA

Anem a fer una entrevista a Aloma, la protagonista de aquest llibre.

Hola,com et diuen?

Hola, em diuen Aloma.

Per què vius amb el teu germà i la teua cunyada?

Perquè quan van morir els meus pares, el meu germà Daniel,que està mort i jo ens vam vinde amb ells.

De què és va morir el teu germà?

El meu germà va morir d'un accident de tràfic.

Volies molt a Robert, el germà de la teua cunyada Anna?

Les primers dies no el podía ni veure'l, però em vaig enamorar d'ell, encara que em va utilitzar com un joguet, perque li estaven esperant en EUA.

Per què no li vas dir res que estaves esperant un fill d’ell?

Per no ser una carrega per a ell, ja que em vaig donar conter que no me volia.

Tu creus que la teua cunyada Anna intuía que el fill que esperes era del seu germà?

Jo crec, que sí, però com sempre l’Anna no deia res.

Perquè l’Anna no és va separar del teu germà Joan sabent que l’enganyava amb la Coral?

Perque la meua cunyada, era una submís.

Creus que vau pedre la casa dels teus pares, per el mal cap del teu germà Joan?

Sí, jo crec que per els regals de les dones.

Al final vas buscar faena?

Sí, per ajudar al meu germà i al meu fill.

Quina va ser la primera impressió que vas tindre de Robert?

No em va agradar gens, em pareixia molt baixet.

Mercè Rodoreda.

MERCÈ RODOREDA.

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona 10 d'Octubre de 1908 - Girona 13 d'Abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el  Premi d'Honor a les lletres valencianes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesiacom el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel.la Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura.

Mercè Rodoreda.

Entrada de Aloma.

En aquesta avaluació anem a llegir el llibre de Aloma de Mercè Rodoreda.Que és un clàssic de la literatura valenciana.Jo el recomandaria. Asi mos dise la porta:

Tagxedo.

Biografia de Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana.

Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant laterceraguerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.
Va estudiar el batxillerat a girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles, Aurora, també esdevingué escriptora).
el 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta, que va restar inèdita fins l'any 2013Va abandonar la pintura i el 1902va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs florals El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906publicà Josafat, la novel·la que el consagrà com a escriptor.
Amb Nàufrags (1907) Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català.
La publicació de la novel·la Josafat i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d'escàndol.
El 1908 van demandar-lo a Barcelona per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferència van sortir les Proses bàrbares (1910) (Premi extraordinari del Jocs Florals de Barcelona).
Va anar a viure a Barcelona, on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball precàries, L'esquellade la Torratxa i va col·laborar esporàdicament a El Poble Català Visqué un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest període força reculls de contes: La lloca vídua i altres contes (1905), Els herois (1920, premi Concepció Rabell el 1922), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'òrgan del diputat (1924). A partir de 1923 publicaria aLa novel.la Ara diverses narracions curtes.

Entrada de Josafat.

En aquesta avaluació anem a llegir el llibre de Josafat de Prudenci Bertrana. Que és un clàssic de la literatura espanyola. Crec que eu habà llegit molta gent i jo el recomanaria. Ara vos deixe el llibre:

JOSAFAT.

Personatges.

PERSONATGES PRINCIPALS.

-Marta:La Marta es pot considerar en certa manera  un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies.  Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. 



-Sebàstia: En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament en ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. 


-Manelic:Al pricncipi és una persona tìmida però després era el unic que es va enfrentar al Sebàstia.




PERSONATGES SECUNDARIS.

-Nuri:Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils.



-Xeixa:Té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar.És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.