Tagxedo.

Biografia de Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana.

Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant laterceraguerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.
Va estudiar el batxillerat a girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles, Aurora, també esdevingué escriptora).
el 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta, que va restar inèdita fins l'any 2013Va abandonar la pintura i el 1902va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs florals El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906publicà Josafat, la novel·la que el consagrà com a escriptor.
Amb Nàufrags (1907) Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català.
La publicació de la novel·la Josafat i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà van ser motius d'escàndol.
El 1908 van demandar-lo a Barcelona per pronunciar una conferència a l'Associació Nacionalista Catalana: "De les belleses de la Natura i el meu goig", amb la qual va proposar una actitud antiintel·lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta conferència van sortir les Proses bàrbares (1910) (Premi extraordinari del Jocs Florals de Barcelona).
Va anar a viure a Barcelona, on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball precàries, L'esquellade la Torratxa i va col·laborar esporàdicament a El Poble Català Visqué un període de marginació, desplaçat, com molts altres modernistes, per la intel·lectualitat noucentista. Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest període força reculls de contes: La lloca vídua i altres contes (1905), Els herois (1920, premi Concepció Rabell el 1922), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'òrgan del diputat (1924). A partir de 1923 publicaria aLa novel.la Ara diverses narracions curtes.

Entrada de Josafat.

En aquesta avaluació anem a llegir el llibre de Josafat de Prudenci Bertrana. Que és un clàssic de la literatura espanyola. Crec que eu habà llegit molta gent i jo el recomanaria. Ara vos deixe el llibre:

JOSAFAT.

Personatges.

PERSONATGES PRINCIPALS.

-Marta:La Marta es pot considerar en certa manera  un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies.  Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. 



-Sebàstia: En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament en ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. 


-Manelic:Al pricncipi és una persona tìmida però després era el unic que es va enfrentar al Sebàstia.




PERSONATGES SECUNDARIS.

-Nuri:Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles fàcils.



-Xeixa:Té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar.És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge Santa Cruz de Tenerife 6 de Maig de 1845 -Barcelona 18 de Juliol de 1924 va ser un escritor, poeta i dramaturg.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seua vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on s'adaptà ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària, Tot i que va iniciar la seua carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel  va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en la última dècada del s.XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, destacant en el seu currículum Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seua vida diversificà més la seua producció, des del drama burgés als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

Benvinguda.

Hola. Enguany vaig a fer un taller de lectura, que consisteix en treballar els llibres que anem a llegir. Espere aprendre moltes coses en aquest taller i passar-ho d'allò més bé.

Els llibres d'aquest curs són els següents:

1.TERRA BAIXA:                

2.JOSAFAT.

3. ALOMA